Tenim el poder

Share on FacebookPin on PinterestTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone

El passat diumenge 22 d’octubre va tenir lloc a l’anella de Montjuïc la Festa dels Súpers.

Milers de famílies congregades a l’estadi olímpic sota el lema «tenim el poder» per salvar l’arbre de la vida. Des de l’estadi que du el nom del president de la Generalitat Lluís Companys afusellat per la dictadura franquista un es preguntava de quin poder estàvem parlant.

La força dels nens i nenes però sobretot la força de la gent.

Qui té el poder a Catalunya?

Qui el tindrà la setmana vinent?

De quin poder estem parlant?

El que sembla cert és que cap poder pot exercir-se d’esquenes a la gent, ni amb l’ús de la força, ni amb l’amenaça contínua.

Ens anuncien una intervenció en tota regla de les institucions catalanes per “normalitzar” la situació.

Algú pot pensar que amb la policia i l’amenaça contínua es pot governar un país?

El respecte al poder passa pel reconeixement del mateix. El respecte es guanya, no es té per se.

Mentre els nens criden que tenen el poder i van a l’escola, els seus pares viuen en la incertesa de si tindrem una declaració unilateral d’independència o si l’Estat espanyol ens intervindrà i anorrearà una vegada més. En la constatació que el que no s’ha guanyat a les urnes s’imposi als despatxos per cridar la gent a votar i que si no voten el que nosaltres volem, tornem a començar.

Només el poble salva el poble” cridava algun lema. Aquest poble que s’ha d’empoderar per portar les regnes del seu futur.

Els bancs salvats amb els diners del poble diuen que se’n van però curiosament l’activitat econòmica dels actors estrangers no para de créixer a casa nostra.

Hi ha col·lectius organitzats que lluiten i es manifesten tot i que el nombre de convocatòries no para de créixer. Mentrestant, hem de treballar i tirar endavant casa nostra fent un doble esforç al temps que una massa important s’ho mira des del sofà de casa seva veient la Sexta noche.

El poder també està en aquests mitjans de comunicació massius (o potser hauríem de dir d’infoxicació massiva) que responen a una visió parcial de la realitat i que, al capdavall, no deixen de ser negocis que volen incrementar quota de pantalla i compte de resultats.

Mobilitzem-nos, manifestem-nos i tirem endavant, però, sigui com sigui, no oblidem qui té el poder i la capacitat de canviar realitats. Només així serem amos del nostre futur i possibilitarem que els nostres fills siguin lliures en un arbre de la vida sa i estalvi. 

Share on FacebookPin on PinterestTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone

Comments are closed