Sí però no, no però sí

Share on FacebookPin on PinterestTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone

El Ple municipal d’octubre a Badia va estar marcat, com no podia ser d’una altra manera, per la situació política catalana i la dualitat entre la possible proclamació de la República Catalana i la imminent aplicació de l’article 155 per part del govern espanyol, que suspendrà, de facto, l’autonomia catalana i les seves institucions.

Entre altres, es van presentar dues mocions significatives. La primera per demanar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural respectivament.

La segona per rebutjar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola.

Totes dues van ser rebutjades pel vot contrari del PSC.

El PSC titlla de desproporcionada la mesura d’encarcerar dos presos polítics però vota contràriament a la petició de la seva llibertat per la no ingerència amb el poder judicial.

Pel que fa al 155 diu que no està d’acord amb la seva aplicació però en canvi és el PSOE el que, juntament amb el PP i C,s impulsen l’aplicació de la major involució política de Catalunya en temps democràtics.

A què juguem?

Estem a favor o en contra de la llibertat dels presos polítics?

Estem a favor  o en contra que l’Estat espanyol liquidi l’autonomia catalana?

Malauradament, aquesta ambigüitat calculada ens recorda molt allò de “OTAN, d’entrada no”. Després, ja veurem.

Recordem, per acabar, un tuit del diputat republicà Gabriel Rufián:

“Un partido republicano pero monárquico, socialista pero neoliberal, federal pero nacionalista español y contrario al 155 pero votando el 155”.

Sí però no, no però sí.

Share on FacebookPin on PinterestTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone

Comments are closed