Reflexions a l’entorn de l’1 d’octubre

Share on FacebookPin on PinterestTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone

Fa tot just 1 any es va produir un fet històric que marcarà el futur del nostre país: la votació en el referèndum de l’1 d’octubre.

Un esdeveniment que fou producte de l’esforç col·lectiu, tant institucional com a peu de carrer.

Tot i que el referèndum no estava consensuat amb el Govern Espanyol, el Govern de la Generalitat entenia que calia obeir el mandat popular expressat a les urnes i això implicava que s’havia de donar l’oportunitat al poble català de decidir per la via d’un referèndum si volia o no que Catalunya fos un Estat independent en forma de república.

El Govern de l’Estat espanyol, juntament amb el suport de gran part de l’oposició, va iniciar una sèrie  de mesures repressives per tal de que aquest referèndum d’autodeterminació que ells no havien volgut consensuar no es dugués a terme, fent palès l’alt grau de repressió i de retallada de drets que estava disposat a aplicar en el territori català, i per tant, a tots els seus habitants.

Impremtes i organismes de la Generalitat registrats, controls a les carreteres en busca d’urnes que mai van trobar, augment de la fiscalització dels comptes de la Generalitat, seguiments a alguns polítics del Govern i a personal de la casa. La invasió del territori català amb membres de les forces de l’estat espanyol als que més endavant vam  batejar com els Piolins, que al crit del “a por ellos” es van desplaçar per evitar que cap ciutadà poses un vot dins d’una urna són alguns dels fets repressius que es van produir ara fa poc més d’un any.

Totes aquestes mesures repressives no van servir de res, ja que l’1 d’octubre, a Catalunya, l’organització, la voluntat, l’enginy i la resistència pacífica del poble, va fer possible que la votació es portés a terme. Vam votar malgrat la violència, les patacades, les estirades de cabell i alguns dispars de pilotes de goma  infringides per les forces repressives de l’Estat espanyol a les persones que pacíficament estaven custodiant les escoles. Malgrat, també, dels esforços de Mossos d’Esquadra requisant urnes. A  Catalunya es va votar.

I a Badia també. A la nostra ciutat, com no podia ser d’altra manera, també els fets varen tenir en els seus habitants reaccions similars a les de la gran majoria de poblacions catalanes. Com a resultat de la forta repressió que s’estava exercint, els veïns ens vàrem reunir espontàniament i en assemblea es va decidir defensar el dret a votar ocupant els espais de votació.

Així és com moltes veïnes del nostre municipi, organitzades,  varen passar des de la tarda del divendres fins acabada la votació les seves hores dins d’aquests edificis, amb activitats lúdiques i culturals, expectants, confiades i disposades a fer tot el que estigues en les seves mans per tal de que el diumenge 1 d’octubre la gent pogués votar.

De bon matí moltes persones van respondre a la crida i van anar a protegir els centres de votació. Tots sabem què va passar a centres d’altres municipis. Més de mil ferits i un ull perdut no s’obliden fàcilment. Tampoc s’oblidarà mai el menyspreu amb el que les forces repressives van tractar a  les persones que en actitud pacífica tan sols volien votar. I en quin estat van deixar alguns centres educatius. Tampoc oblidarem mai qui donava suport a aquesta repressió.

 L’AEB tenim clar que el dret d’expressió és inevitable i que votar mai ha de ser un delicte. I encara que l’AEB no prenia partit a favor del SI o del NO,  si que ho feia a favor del dret a decidir. I algunes de nosaltres a títol individual van formar part d’aquest col·lectiu organitzat.

 Aquell dia un poble organitzat va aconseguir votar i va aconseguir desemmascarar un estat feixista governat per interessos polítics que prefereix atonyinar persones abans que posar urnes. També a uns partits polítics que empunyen la sacrosanta Constitució quan els convé,  però no quan es tracta de defensar els drets més bàsics d’aquesta mateixa Constitució.

Fruit d’aquesta votació a dia d’avui hi ha polítics i activistes catalans presos des de fa gairebé un any, centenars d’encausats i gent exiliada.

Ara aquests fets estan en mans de la Justícia Europea que ha evidenciat que el Sistema judicial Espanyol té algunes mancances a l’hora d’aplicar la justícia. “Si els fets no s’adeqüen al que es punible, si cal s’inventen.”

Totes hem après una important lliçó: Quan les persones lluitem i ens organitzem ens empoderem i un poble empoderat pot aconseguir allò pel que lluita i treballa.

Share on FacebookPin on PinterestTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone

Comments are closed