Participacions preferents

Share on FacebookPin on PinterestTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone

M’ha arribat per Twitter una consulta de @teresacarceller sobre el que ha passat amb les participacions preferents. Miro de respondre!

Suposo que la situació deu haver estat semblant a la meva en molts casos. Fa ja uns quants anys jo estava ben content amb tots els meus estalvis a La Caixa, com a bon català que sóc, i no tenia ni idea d’economia (ídem). Tampoc és que en sàpiga molt ara, però vaja, una mica més sí, m’he anat informant.

 

Un dia em van trucar perquè havien vist que ja tenia el mínim com per passar-m’ho a participacions preferents, que era “bàsicament com un dipòsit, però amb molt més interès, d’un 7%, aproximadament, l’únic que te’l donaven anualment”. A més, no perdies diners si ho treies abans d’hora, “però potser havies d’esperar un dia o dos, ja que calia revendre-ho, tot i que era un producte tan sol·licitat que es venia a l’instant”. Doncs, d’acord, endavant. I allí van anar a parar els cinc mil euros que havia anat estalviant des de petit.

De fet el que em van dir era “més o menys cert” en aquell moment, però és evident que jo no tenia ni idea del que havia adquirit. Ha estat després que he anat sabent de què anava.

Les participacions preferents són una barreja entre comprar deute (són perpètues, no tenen data de venciment) i comprar accions de l’entitat (tenen una cotització que varia segons la demanda). Es diuen “preferents” perquè si l’entitat s’enfonsa, es té dret a cobrar abans dels accionistes, però en realitat abans que els que tenen les participacions preferents cobren molts altres (per començar, els creditors, aquells a qui l’entitat deu diners).

Però la característica més important de les participacions preferents és que són un producte de risc, per dos motius principals: El seu preu no està garantit, es compren i es venen de segona mà a altres inversors, i per tant, el seu preu puja o baixa en funció de la demanda. No només això, sinó que pot ser que ningú les compri quan necessites recuperar els diners. Ara que tanta gent les ha intentat vendre, es parla de pèrdues de fins al 60% del valor. El Fons de Garantia de Dipòsits no els cobreix. Què vol dir això? S’ha sentit molts cops recentment que si un banc s’enfonsa, es garanteixen els estalvis dels clients fins a 100.000 euros (per això a la immensa majoria de gent tant els hi faria, que caiguessin els bancs). Aquest fons és el que els paga. Però les participacions preferents no estan cobertes.

Aquest risc s’intenta compensar amb un interès molt alt. De totes maneres, no es comprometen a donar aquest interès si l’entitat no obté beneficis i, no només això, sinó que si els interessa, poden cancel·lar les participacions preferents quan els convingui.

El que va convertir en un problema gros el tema de les participacions preferents és que des de fa uns cinc anys, diferents bancs i caixes van començar a vendre-les indiscriminadament a tots els seus clients (les que més, La Caixa, BBVA i Caja Madrid), perquè els interessava tenir diners segurs i a mà, davant dels problemes que estaven notant per obtenir-los per altres mitjans. Aquestes participacions eren, o bé de la pròpia entitat financera, o bé d’empreses que també oferien aquestes participacions (Repsol, Telefònica, etc.).

Però l’any 2010 va sortir una nova regulació bancària (Basilea III, que és el que hi ha darrere de les diferents fusions i les conversions a banc) que va passar a considerar el capital que tenien les entitats en participacions preferents com de “segona categoria” (Tier-2), de manera que ja no interessava aquest producte. El preu baixa, la demanda baixa, el preu baixa encara més… ja sabem com acaba.

(Hi ha una història més completa i força entenedora a la Viquipèdia, per si voleu saber-ne més!)

A partir d’aquí, i davant les queixes, hi ha hagut dues accions principals: una, la via de la denúncia per haver-les venut sense informar del risc. Ho està portant Adicae (no per altruisme, tinc entès que van a comissió). L’altra via, el canvi de participacions preferents a deute (bons) o a accions. Hi ha notícies d’aquestes ofertes a participacionespreferentes.es

Ja que ho he comentat, acabo dient que jo vaig vendre-les fa uns anys, tot i que no per saber d’economia -encara no-, sinó perquè eren de Repsol, i a mesura que m’informava i anava llegint algunes notícies i altres informes vaig veure que, per començar, i com a mínim, tenia clar que jo això no ho volia finançar. Quan un no pren partit (o ho creu, que no el pren), altres actuen en el seu nom.

Ja ho he après.

Share on FacebookPin on PinterestTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone

Comments are closed