La PAH exigeix que els pisos de la Sareb “es posin al servei de les persones”

Share on FacebookPin on PinterestTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone
Gemma García | La Directa. La plataforma llança la campanya La Sareb és nostra, amb un web i un mapa que ubica més de 20.000 pisos buits en mans de la societat.

Si bé és cert que, enguany, la Sareb no té un expositor al Barcelona Meeting Point, sí que el tenen tres de les quatre plataformes immobiliàries que gestionen els seus actius. Per aquest motiu, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha escollit l’entrada al saló immobiliari, al vell mig de la plaça Espanya de Barcelona, per presentar la campanya La Sareb és nostra. La PAH exigeix que els habitatges de l’anomenat banc dolent es posin al servei de les persones, començant per disset blocs de l’obra social que estan a les seves mans, vuit a Catalunya. Actualment, més d’un terç dels béns immobles es troben als Països Catalans, el 38,8% del total.

Fins ara, la Sareb només ha cedit 2.000 habitatges als governs autonòmics –i ara ha anunciat que en traspassarà 2.000 més–, una quantitat “completament insuficient”, denuncia l’activista Aida del Valle. L’any 2012, la societat propietària va comprar 200.000 actius per sobre el preu de mercat i va assegurar que només el 20% (40.000) eren béns immobles –habitatge acabat, inacabat, solars i comercial. La xifra, però, no quadra amb els càlculs de la PAH, que al vídeo de campanya recorda que la Sareb acumula 106.000 actius immobles, 21.000 dels quals s’han aconseguit mapejar al web de la campanya, després de rastrejar els portals de les empreses gestores. L’objectiu, segons del Valle, és “visibilitzar una part de la informació que la Sareb amaga”. A la roda de premsa d’aquest migdia, el portaveu de l’Obra Social de la PAH, Berni Sorinas, ha declarat que la idea del mapeig dels edificis buits és que, “si una família és desnonada, sap on poder trobar un habitatge buit”. En definitiva, ha afirmat, “el que estem fent és compartir una eina per garantir el que la Sareb no està garantint”.

Fins ara, la Sareb només ha cedit 2.000 habitatges als governs autonòmics, una quantitat “completament insuficient”, denuncia l’activista Aida del Valle

Davant el vall de xifres, la Sareb ha respost que no facilita dades concretes d’habitatges perquè són “molt canviants; hi ha actius financers que passen a ser immobles”. És a dir, mentre no es produeix el llançament d’un habitatge, encara que hi hagi un procés d’execució hipotecària obert, comptabilitza a la cartera d’actius financers. D’acord amb les dades que facilita la mateixa Sareb al darrer informe, el 61% dels actius financers tenen com a garantia una residència, per tant, potencialment són actius immobles, que van variant del 20% inicial de què parla la Sareb. Igualment, en l’evolució de vendes de la Sareb, s’aprecia que, proporcionalment, el banc dolent es desprèn més ràpidament de préstecs que de béns immobiliaris. Si, el desembre de 2013, la seva cartera estava composta per un 77,7% d’actius financers i un 22,3% d’immobles, el juny de 2015, la relació passava a ser de 74% versus 26%: disminueix la proporció de préstecs i augmenta la d’immobles.

L’aterratge dels servicers

La PAH alerta que el traspàs d’actius financers a immobles podria incrementar notablement perquè, durant aquest 2015, han entrat en funcionament el que dins el sector es coneix com a servicers, plataformes d’inversió immobiliària encarregades de l’administració i la gestió de la cartera. Tenen capacitat per fer un seguiment dels casos i, per tant, poden agilitzar els llançaments hipotecaris. Tot i que des de la Sareb han assegurat que no tots els servicers són fons d’inversió, la realitat és que, el 2014, van traspassar un total de 169.200 actius (entre préstecs i béns immobles) a tres fons d’inversió –Servihabitat de Texas Pacific Group, Altamira de Blackstone i Haya Real Estate– i Solvia, la plataforma immobiliària del Banc de Sabadell.

La Sareb argumenta que el traspàs s’ha dut a terme per dues raons: perquè hi ha caixes que van vendre les seves plataformes immobiliàries –que durant dos anys gestionaven els actius del banc dolent– i, alhora, perquè “calia professionalitzar la gestió”. La venda dels paquets ha comportat descomptes importants, en alguns casos, de prop del 50%.

Sareb: les runes del boom

El sobrenom de banc dolent respon a la polèmica que ha generat i genera la seva existència, el seu funcionament i la seva poca transparència. La societat, creada amb un 45% de diners públics via FROB, reuneix el conjunt dels anomenats actius tòxics, préstecs i béns immobles procedents de les entitats bancàries rescatades amb diners públics. La Sareb va adquirir les restes dels balanços per vendre-les en un termini de quinze anys. L’objectiu, doncs, era reequilibrar els comptes de la banca mitjançant l’adquisició de 197.474 actius provinents de BFA-Bankia, Catalunya Caixa, NCG Banco, Banco Gallego, Banc de València, BMN, Liberbank, Caja 3 i Banco CEISS.

Pilar, Aida i Bernat durant la roda de premsa de la PAH davant del Meeting Point. / Gorka Leiza

Tanmateix, el consell d’administració de la Sareb, així com la remuneració dels seus membres, que el 2013 van cobrar un sou mitjà de 105.127 euros, també ha aixecat polseguera. Entre els administradors, trobem Rodolfo Martín Villa, qui, a part d’ocupar altres càrrecs durant el franquisme, entre el 1975 i el 1976 va ser ministre de Relacions Sindicals i després Ministre d’Interior, quan van ser assassinats els advocats laboralistes d’Atocha. Acusat per crims del franquisme, ha estat reclamat per la jutgessa argentina María Servini, una extradició rebutjada pel consell de ministres. Les incorporacions recents al consell de la Sareb són Pedro Antonio Merino (cap i director d’Estudis de Repsol) i Francisca Ortega, de l’Àrea de Reestructuració i Sanejament d’Actius del Banc Santander.

Share on FacebookPin on PinterestTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone

Comments are closed