Finalista a la no participació

Share on FacebookPin on PinterestTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone

La rehabilitació del parc de Joan Oliver sembla que serà una de les obres finalistes dels premis FAD 2017 d’arquitectura.

Amb una certa perspectiva en el temps, ja podem valorar el que ha suposat aquesta reforma per a la ciutat.

Es fa difícil no plantejar una sèrie de preguntes la primera de les quals és què ha guanyat la ciutat amb aquesta reforma o, si ho volem, què és el que ha perdut.

Des de l’AEB vam ser molt crítics amb una actuació que tenia com a finalitat principal resoldre el problema de les inundacions. Pel camí es va encarregar un projecte a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que va triplicar el pressupost inicial. Sí, sí, triplicar.

Teníem una marquesina i ja no la tenim.
Teníem un amfiteatre i ja no el tenim.
Teníem espais per seure i descansar i ja no els tenim.

Què hem aconseguit?

Uns espais infantils molt limitats i amb aglomeració d’infants en horari no escolar.

Malbaratar un munt d’espai amb una gespa on ningú no seu a llegir o descansar com si estiguéssim als països nòrdics.

Un espai desangelat i impersonal que una gran majoria de la ciutadania no se’l sent seu.

I per què ha passat això?

Al nostre entendre, s’ha perdut una gran oportunitat per a que els veïns fossin protagonistes de l’espai mitjançant un procés participatiu.

El govern municipal encarrega un projecte a un equip extern d’arquitectes que no recull cap de les aportacions​ ni dels grups de l’oposició ni de la ciutadania.

Es fa una presentació pública on, amb bones paraules et diuen “això és el que hi ha, si t’agrada bé i si no, també”.

És això participació?

Des de l’AEB pensem que no.

Oportunitat perduda per fer del centre de la ciutat un fòrum ciutadà.

I ara?

En endavant, la gestió del parc deixa de ser de l’ajuntament i passa a l’Àrea Metropolitana.
Això podria fer pensar que el pressupost pel manteniment de parcs disminuiria.

Doncs no. Augmenta.

No ens expliquem com és possible quan desapareixen parcs la ciutat contínuament.

En definitiva, mala gestió i elusió de responsabilitat per part del govern municipal del PSC.

Continuem perdent oportunitats de creació i generació de ciutat amb projectes dissenyats per qui mai utilitzarà el parc ni tornarà a posar els peus a Badia.

Share on FacebookPin on PinterestTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone

Comments are closed