El dia de la marmota

Share on FacebookPin on PinterestTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone

De ben segur que tots recordem la pel·lícula còmica on el protagonista revivia un cop i un altre el mateix dia.

Doncs anar a comissió de territori a l’ajuntament de Badia produeix la mateixa sensació: un cop i un altre es van repetint els temes, ja alguns enquistats.

Començar les reunions recordant que és una falta de respecte cap als 1349 votants que recolzar la nostra candidatura el fet de no respondre els correus que la regidora envia ja és un ritual. El perquè aquests mails no s’han respost per part del regidor de territori mereixeria un llibre apart ple d’excuses de mal pagador.

Preguntar què s’està fent per dur a terme les mocions que a ple s’aproven per unanimitat i escoltar un “estamos mirando como” també és un altre ritual que ja sabem que acabarà en un no res.
Però hi ha casos de deixadesa en aquest sentit especialment greus ja que malauradament veiem com habitualment l’equip de govern dona suport a mocions que “acaben al calaix”. Quan aquestes mocions són per facilitar el dia a dia dels nostres veïns és especialment punyent veure la deixadesa reiterada de l’equip de govern.

No veiem difícil que si s’aprova una moció en ple per unanimitat on es demana que hi hagi un punt d’informació i assessorament al veí sobre clàusules sòl això s’acabi duent a terme. Veure que passat gairebé un mes des que es va aprovar la moció i l’equip de govern no ha fet res, i clarament es veu que no ho farà, posa de relleu i reafirma els nostres dubtes a l’hora de dur a terme eficaçment l’Oficina Local d’Habitatge que des del consistori es vol desenvolupar i que tant AEB com BeC hem col·laborat en sessions de treball per tal que aquesta oficina s’ajusti al màxim a les necessitats dels nostres veïns.

Tot i la costosa incorporació d’un càrrec de confiança a l’àrea de territori que en teoria ha de coordinar les tasques de manteniment i obra pública, entre d’altres, veiem com se’ls hi ha d’assenyalar punts del nostre municipi que requereixen de rehabilitació, com és el cas del Parc de la República. Es tracta d’un parc infantil que està en tant mal estat que hem demanat que es rehabiliti, però mentrestant això es fa, que es clausuri, perquè creiem que tard o d’hora alguna criatura acabarà fent-se mal.

Expliquem que el sistema de drenatge del rehabilitat Parc Joan Oliver comença a fer aigües i creiem que també hauria de ser feina d’ells detectar-ho.

Preguntem per la substitució de la barana que protegeix un barranc situada al C/La Manxa que fa tres mesos vam comunicar que creiem que era perillosa ja que està rovellada, es mou i a més a més no compleix la normativa ja que és escalable i que el cap de l’àrea de territori et digui que es pensava que el problema era que estava trencada, tot i haver-ho explicat en un mail al regidor… Que la comunicació entre els membres de l’equip de govern no és la adequada no és una novetat, però que no ho sigui també amb el personal tècnic de la casa no sabem fins a quin punt no pot ser perillós.

A hores d’ara i des del primer dia encara preguntem per les gestions fetes per l’equip de govern per resoldre el problema del col·lector de la C-58 que està trencat a l’alçada de l’Institut Badia del Vallès des de les obres d’ampliació de l’autopista i que vessa contínuament aigües fecals, sent un autentic Spa per les rates del nostre municipi i per tant un important problema de salubritat. Les gestions per resoldre aquest assumpte han estat tant magnífiques que s’ha passat de reclamar una reparació que havia de pagar el departament de Carreteres a que sigui aquest departament qui reclami a l’ajuntament que és obligació seva reparar-ho!

Tota aquesta deixadesa o desídia és inversament proporcional a les ganes i empenta que posen per assolir “cadires” als òrgans de direcció de les seves formacions polítiques.

Això pot significar vàries coses: que les seves companyes de partit són igual “d’eficients” i per tan pensen que posar la cara és suficient en política o que per assolir aquests càrrecs dins del partit es deixen la pell i per tan deixen de banda les seves obligacions principals, que són les ciutadanes de Badia.

Si pensem en el modus operandi d’aquesta organització s’expliquen moltes coses, com per exemple, que el secretari general d’aquesta sectorial hagi hagut de declarar perquè cobrava un sou del consell comarcal i presumptament no va anar ni un sol dia a treballar. I aquesta, potser, és la visió de l’èxit polític dins d’aquesta organització on del que es tracta és de fer-se moltes fotos, dir moltes paraules i fer gens de feina i sobretot, cobrar a final de mes.

Dit tot això què tal si millor tornem al record de la pel·lícula, que almenys sabem que hi havia un final feliç?

Share on FacebookPin on PinterestTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone

Comments are closed