Democràcia i desobediència per avançar

Share on FacebookPin on PinterestTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone

Probablement seríem a l’edat de pedra si al llarg de la història no hi hagués hagut persones i col·lectius disposar a transgredir una norma injusta per avançar en la conquesta dels seus drets.
Recórrer constantment a l’imperi de la llei (quan aquesta llei és una mordassa), no et legitima, sinó, més aviat, tot el contrari.

Amenaces, citacions judicials, detencions per desobeir l’ordre establert del 78 que, cada vegada més, ens mostra que tot estava «atado y bien atado».

Quan algú políticament vol fer quelcom que no ens convé, enviem el tema als jutges del Tribunal Constitucional nomenats per nosaltres i ells arreglen el sarau.

I així estem. En un punt de no retorn.

I no únicament en aspectes més d’actualitat com ara els referents al dret a decidir, sinó en tot l’espectre de drets civils i llibertats.

Davant d’això, només la desobediència civil (pacífica, per descomptat), apareix com l’única forma per avançar.

Els exemples al llarg de la història són molt nombrosos: Gandhi, Rosa Parks, les sufragistes femenines, insubmisos militars, divorci, avortament, PAH…

Quins drets haguéssim conquerit si no hi hagués hagut una desobediència prèvia en algun moment?

La intervenció de la hisenda catalana, l’empresonament de càrrecs públics, la persecució de mitjans de comunicació, l’assetjament a principis tant bàsics com la llibertat d’expressió o reunió pel simple fet de voler exercir el dret a decidir, és un greu error, que no farà sinó enquistar el problema.
L’1 d’octubre, els catalans estem cridats a expressar-nos a les urnes.

Penjar un cartell que posa VOTEM PER SER LLIURES ens hauria de fer reflexionar si realment ho som, si no som fa 50 anys quan quatre pelats es jugaven la pell perquè un dia com avui, tots nosaltres, poguéssim decidir que volíem fer amb el nostre futur col·lectiu.

El silenci i la indiferència davant atacs tan greus als nostres drets no pot fer-nos sinó còmplices.
Front la injustícia, desobediència i democràcia.

No hi ha altre camí.

Share on FacebookPin on PinterestTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone

Comments are closed